marginàlies

Li diuen Mimi però la seva condició felina li impedeix acceptar cap nom com a propi; la llibertat per sobre de tot. Pertany a la comunitat de moixos -degudament controlada administrativament-  de Can Gazà. No és cap bellesa, i ho sap; supleix aquest dèficit amb dosis molt altes de marraneria i ximpleria -en el sentit de mansueta, que no té malvolença. A més, és petita i morfològicament distreta encara que la seva  agilitat és comparable al més atlètic dels seus germans o parents. De tota la comunitat felina gazanenca és probablement la que estaria més ben posicionada per antropomorfitzar-la.

Sap molt més del que felinament demostra i en el seu mirar penetrant i un xic atribolat és bo de fer endevinar-li els retrets i els desigs. Li costa acceptar, per exemple, la imbecil·litat i el cretinisme humans que han pres els posts de comandament de mig món i encatifen els solams més baixos de la piràmide humana. I que això dels aranzels trumpistes són trumfos marcats per la follia plutòcrata. I sí, li agradaria molt que un riu petit amb aigua permanent i domesticada travessàs la finca. No n’ha vist cap mai, de riu, però se l’imagina i sap prou bé que la imaginació és molt més poderosa que la tangibilitat.