marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 d'abril de 2020
0 comentaris

MUDA, SOLS MIRAVA

Poc abans de l’alba
ha passat la lluna
gairebé sencera
per la breu finestra
que el son ens vigila.
Amb la llum dansava
com si cercàs l’aigua
quan descansa i calla
o el floc d’un bell somni.
Muda, sols mirava
evitant molèsties,
la lluna feta òliba,
i marxava lenta
bressolant insomnis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.