marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
22 de maig de 2012
0 comentaris
MOSTRANT I PLANTANT CARA
Davant la crisi social de Mallorca provocada per l’extrema bel·ligerància del nostre propi govern vers la nostra llengua i cultura, és més necessari que mai reactivar l’activisme cultural i lingüístic. Des de l’OCB creim que si aconseguim cohesionar i reforçar l’aclaparadora majoria social de Mallorca i de la resta d’illes a favor del nostre signe màxim de personalitat col·lectiva, que és la nostra llengua, aconseguirem aturar la irresponsable recessió lingüística que patim i la crispació social que genera, de conseqüències imprevisibles.
Contra la desraó, el menyspreu, l’agressivitat i el descrèdit que en aquest moment marquen les línies institucionals de política lingüística, l’OCB hi contraposa la ciència, el coneixement, el seny i la sensibilitat. Ho repetim sempre que podem: hi ha res més noble, més decorós i més responsable que lluitar per mantenir i enriquir tot allò que hem après i heretat dels que ens han precedit i amb la llengua que ens han llegat? Tan terrorífic i execrable és exigir tossudament respecte escrupolós a la llengua amb què estimam, sentim i ens relacionam amb el món?
Ara mateix, quan les escomeses en contra de la nostra parla són molt agressives i disposades a fer tot el mal possible, la lluita que ara desplega l’OCB per parar aquesta vergonyant insensatesa no serà estèril, de la mateixa manera que fruitosa va ser la que dugueren a terme els fundadors de l’entitat ara fa cinquanta anys i en unes condicions molt pitjors que les actuals. Les 50.000 persones vingudes de tots els punts de Mallorca i que omplírem els carrers de Palma el passat 25 de març, a més de demostrar que la nostra força és molt potent i majoritària, ens vàrem comprometre a ser agents actius de la nostra causa. I en aquesta tasca hem de ser molt feiners; obstinadament feiners. I combatius, ferrenyament combatius com ens ensenyà mossèn Alcover, de qui enguany celebram el 150è aniversari del neu naixement.
Al menyspreu del govern de José Ramón Bauzá vers els signes de la nostra personalitat com a poble, l’OCB hi contraposa el seu cada cop més alt nombre de socis, l’enfortiment de la seva xarxa territorial i la voluntat irreductible d’augmentar la consciència de pertànyer a un país fet d’illes que vol créixer i vol guanyar-se el futur socialment cohesionat d’acord amb les seves arrels. Per això, ara més que mai cal que augmentem els suports a la nostra entitat i que cada soci en faci un més. Si som molts i laboriosos, ho podrem fer tot perquè ens acompanya la raó i la força implacable de la dignitat.
El camí de la sensibilització, marcat a cops de perseverança, és l’únic que farà resplendir la dignitat de la nostra terra. No hi val el desànim, en aquest quefer. Ni la temença; ni el dubte; ni molt menys la por. Hem de voler ser la versió segle vint-i-u o 2.0 dels agermanats que fa prop de 500 anys també s’enfrontaren a l’abús i a la indignitat.
En el pols que el govern actual de les Illes ha imposat als catalanoparlants de manera innoble i injusta, no s’hi val donar el braç a tòrcer. S’ha de seguir denunciant tota lesió o atac als nostres drets lingüístics i s’ha de fer amb la potència que correspongui i en les instàncies que cregui oportunes. Hem de seguir exigint, veu en crit si convé, els nostres drets com a parlants d’una llengua tan apte i de prestigi com qualsevol de les més parlades.
I del camí propositiu i constructiu quant a la llengua, a la cultura i al país nostres, res ni ningú en descavalcarà l’OCB per molt que ens vulguin ofegar econòmicament; per molta agressivitat amb què ens tractin; per molt que ens difamin; per molts d’insults que ens dediquin i per moltes majories absolutes parlamentàries que es vulguin brandar, que no signifiquen majories socials.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!