marginàlies

Deia al seu net que va passar una setmana a l’illot Morimirmai, un cercle de cinc metres sobre la mar Pacífica del Sud  que no fa més de setant-vuit passes de diàmetre. I li especifica que aquesta taca o galeta de terra està a unes quaranta-set milles a l’est de l’illa de Fenua Fala, a l’atol de Fakafao, pertanyent a les illes Tokelau. El net se’l mira amb tota l’estranyesa en el mirar però no el vol interrompre.

El padrí segueix dient-li  que va acabar a l’illot Morimirmai en caure d’una llanxa motora amb la que, amb un grup d’amics quan acabaren de fer el servei militar, voltaven esvalotadament per aquests atols i illes gairebé microscòpiques. Va poder aguantar fins que els serveis de rescat l’evacuaren bevent l’aigua de pluja, que queia diàriament.

El net va per escriure al cercador del telèfon mòbil Morimirmai però el padrí se li avança i li demana que esperi un poc, que li acabarà de contar la història. La mirada del net es perd per la cara desemboirada del padrí, que amb un somrís sense cap màcula, li conta que els set dies que va estar sol i a mercè del sol a l’illot com una galeta a la mar Pacífica del Sud han estat els més tranquils i asserenats de la seva vida; que no va tenir gens de por i que dormir-se després d’haver escombrat amb la mirada la celístia és dels plaers més grans que ha sentit en sa vida.

Si no sabeu nedar, padrí, i el més lluny que heu anat d’aquí és a Atenes, que només us agrada el nord, que el que passa més enllà de la Dragonera no us crida gens l’atenció. Ara em direu que us sentíreu tan a gust a Morimirmai perquè al poc temps de ser-hi aparegué una dona d’aigua que us donà tot el que us calia per sobreviure. I tu com ho saps, això, li diu el padrí tot esverat, si no ho he contat a ningú mai? Padrí, tothom sap que només es pot sobreviure a la mar Pacífica del Sud, en cas de naufragi, si tens la sort que t’aculli una dona d’aigua.