marginàlies

Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, fill d’un “Grande de España” –no sé què significa però ho destaquen totes les biografies consultades-  va ser Ministre de Defensa del Regne d’Espanya i abans director general d’una empresa multinacional de míssils i d’una empresa espanyola que fabricava bombes de dispersió fins que el 2008 varen ser declarades il·legals. No sé com es porta, això de ser fabricant de bombes i fer-te d’or. Tampoc no sé com es pot desitjar que es mantinguin les guerres perquè són el teu modus vivendi. Es evident que amb aquest currículum el ministeri que millor li esqueia a Morenés y Álvarez de Eulate era el de Defensa, antigament “de la Guerra”, del novembre del 2011 al mateix mes del 2016. I es veu que va fer molt bé la seva feina perquè, com a premi, el 24 d’abril d’enguany va ser nomenat ambaixador als Estats Units.

Aquest preàmbul per dir que Pedro Morenés y Álvarez de Eulate anit va insultar greument el president Torra, els nostres presos i exiliats i els milions de principatins que l’u d’octubre de l’any passat volgueren votar i ho feren malgrat els mastegots de la guàrdia civil i la policia nacional. El relat que va fer de la situació que es viu al Principat és delirant, senzillament; boig; d’una baixesa moral que espanta. Només una mostra referida al català per no rebentar cap bòfega: Catalunya se vanagloria en particular de su lengua, […] que ha adquirido con la Constitución española la condición de lengua oficial, lo que le confiere un estatuto singular y privilegiado. Privilegiat, sí; molt. Absolutament. Totalment. Realment. Reialment. Els catalanoparlants són constitucionalmentdelsetantavuit uns privilegiats, sí. La Constitució espanyola és santa i assenta. No tenim cap problema, els catalanoparlants, ni un!, a l’hora de dirigir-nos on sigui en català, sobretot si ens dirigim als jutges i fiscals, per exemple; o a la guàrdia civil. Sí, sí: uns privilegiats que no tenim cap dret a queixa.

Aquest text pertany al segon paràgraf del discurs que llegí ahir Pedro Morenés y Álvarez de Eulate, vell fabricant d’armes, a Whashington. No he volgut llegir més; m’ha bastat.