marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
13 de febrer de 2014
1 comentari
MONAGOLOGUISTES BABAUS I ALTRES SOLILOQUIS MONAGOLISTES
José Antonio Monago Terraza és fill de guàrdia civil, bomber de professió, doctor en Dret per la Universitat de Salamanca, president del Partit Popular d’Extremadura i president de la Junta d’aquesta Comunitat Autònoma des del 7 de juliol del 2011, gràcies a l’abstenció de tres diputats d’Izquierda Unida.
Monago és un polític de raça, com agrada de dir i fomentar a la premsa ultramuntana, de llengua poc fina però molt efectiva per als seus interessos. Populista irredempt, més espanyol que la ena palatal, mai no ha amagat la seva malaltissa catalanofòbia i, amb poc temps i quatre titulars de diaris amb molta mala llet i sal gruixada, ha demostrat prou la seva habilitat extrema a l’hora de tergiversar, manipular i trastocar tota mena de ciència i realitat per tal d’ofrenar noves glòries a la seva pàtria.
Monago va voltar molt per les xarxes socials i les televisions en acarar-se amb el batlle Xavier Trias, que va dir que no veia gens necessària la línia d’AVE Madrid-Badajoz, en termes molt poc afortunats: “Si ten cuyons dímelo a la cara”.
Ara, en resposta a les reunions de Camps, Bauzá i Valcárcel, hi torna en pla molt més metafòric i desacredita el “front” mediterrani que el trio calavera representa tot afirmant que “la ciclogènesi de les raons entra per l’Atlàntic i no pel Mediterrani”. En canvi nosaltres, els de les illes d’Or, sabem prou bé que les ponentades ens despullen els arbres, tant fruiters com de la ciència.
Aprofundint -és un dir- en el finançament, també tirà de metàfora automobilística i diu que no pot ser que alguns es queixin del que costa mantenir el Ferrari quan altres encara circulen en un Seat 600. A més de doctorat en Dret, Monago ho és en demagògia i de la més brutanxa.
El que s’oblidà de dir interessadament és que enguany cada illenc aportarà a l’Estat 722 euros i cada extremeny en rebrà 979. Jugant amb els seus ginys oratoris, podem inferir que als balears pertànyer a l’Estat espanyol ens costa un ull de la cara i als extremenys els suposa un negoci ben rodó.
No acaben aquí ni la barra ni les burreries de l’amo d’Extremadura i es permet el luxe d’insultar els seus amics presidents tot dient-los que: “No podem ser tan babaus de ficar-nos en una dinàmica pròpia de nacionalistes en ser membres d’un partit de caràcter nacional i no som nacionalistes”. I, efectivament, no són nacionalistes: són ultraespanyols, que, com tothom sap, no és el mateix. Ell, diu, seguirà defensant el principi de solidaritat per fer “més Espanya”. Vol dir això, que seguirà penalitzant alguns espanyols per preferir-ne uns altres. Per cert, Monago cobra un 25% més que el nostre impresident: 81.363,52 front a 65.585.
Tanmateix, aquest monagolisme embolcallat de monagologuisme és mer teatre; del dolent, però interpretació, al cap i a la fi, la qual cosa ho fa més miserable.
Monago va voltar molt per les xarxes socials i les televisions en acarar-se amb el batlle Xavier Trias, que va dir que no veia gens necessària la línia d’AVE Madrid-Badajoz, en termes molt poc afortunats: “Si ten cuyons dímelo a la cara”.
Ara, en resposta a les reunions de Camps, Bauzá i Valcárcel, hi torna en pla molt més metafòric i desacredita el “front” mediterrani que el trio calavera representa tot afirmant que “la ciclogènesi de les raons entra per l’Atlàntic i no pel Mediterrani”. En canvi nosaltres, els de les illes d’Or, sabem prou bé que les ponentades ens despullen els arbres, tant fruiters com de la ciència.
Aprofundint -és un dir- en el finançament, també tirà de metàfora automobilística i diu que no pot ser que alguns es queixin del que costa mantenir el Ferrari quan altres encara circulen en un Seat 600. A més de doctorat en Dret, Monago ho és en demagògia i de la més brutanxa.
El que s’oblidà de dir interessadament és que enguany cada illenc aportarà a l’Estat 722 euros i cada extremeny en rebrà 979. Jugant amb els seus ginys oratoris, podem inferir que als balears pertànyer a l’Estat espanyol ens costa un ull de la cara i als extremenys els suposa un negoci ben rodó.
No acaben aquí ni la barra ni les burreries de l’amo d’Extremadura i es permet el luxe d’insultar els seus amics presidents tot dient-los que: “No podem ser tan babaus de ficar-nos en una dinàmica pròpia de nacionalistes en ser membres d’un partit de caràcter nacional i no som nacionalistes”. I, efectivament, no són nacionalistes: són ultraespanyols, que, com tothom sap, no és el mateix. Ell, diu, seguirà defensant el principi de solidaritat per fer “més Espanya”. Vol dir això, que seguirà penalitzant alguns espanyols per preferir-ne uns altres. Per cert, Monago cobra un 25% més que el nostre impresident: 81.363,52 front a 65.585.
Tanmateix, aquest monagolisme embolcallat de monagologuisme és mer teatre; del dolent, però interpretació, al cap i a la fi, la qual cosa ho fa més miserable.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga.
Entossudir-se en ser espanyols des dels Països Catalans és semblant a ser treballadors i recolzar a qui et retalla els sou, les pensions i els drets laborals alhora que augmenta els impostos de les classes populars.
El greuje és tan gran que fins i tot alguns dels espanyols que viuen a casa nostra se n’adonen de com els perjudica la pertinença a l’estat actual.