Hi ha novel·les que ens fan saber, que ens donen a conèixer detalls d’històries de la Història que ens concerneixen i que no sabíem o en sabíem poc i malament. Són les que més plauen, evidentment, les que es llegeixen amb més intensitat, les que més petges i penyores deixen. “El país de l’altra riba”, de Maite Salord (III premi Proa de novel·la), és d’aquesta mena.
L’emigració menorquina a Algèria del segle XIX, supervivents de l’holocaust, la independència d’Algèria, l’inici del desplegament turístic massiu a Menorca i una relació amorosa que posa en relació tots aquests elements contats amb la força i el rigor necessari perquè la lectura avanci sense ròssecs ni pesantors. Aquesta podria ser una de les crides que es poden fer d’aquest treball tan atractiu i tan ben tramat.
Hi ha dolor, del que arriba a ser protector i tot; i lleialtats personals infrangibles malgrat els malgrats més extrems; i voluntats de vivència i d’emancipació; i amors consolidats i altres gens resilients; i secrets que no troben terra on reposar; i herències que defugen el mal encara que hagin de sotmetre’s al silenci; i menorquinitat, clar. I la mar, sobretot la mar, que aïlla tant com agermana.
Una molt bona lectura!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!