marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de febrer de 2009
2 comentaris

MISERABLES ESTRUCTURALS. Capbreu gazanenc 8

Visita Can Gazà un jove periodista que s’interessa per com ens afecta la crisi, si ja en notam les conseqüències. En dir-li que, més que en sol·licituds d’entrades –els gazanencs som miserables estructurals- ho notam en el rebost, fa cara d’extraviat. En notar que hem notat la seva estranyesa, ens diu que és la primera vegada que entra a un centre d’acollida de marginats i, en conseqüència, el primer reportatge que fa sobre l’exclusió social severa. És el seu “bateig de pobre”, per tant, li deim  burletament, i ens retorna la fisca amb un somrís ruboritzat.

No costa gens, però, posar-lo en antecedents tot recordant-li que, segons les darreres dades, 18 de cada 100 persones que viuen a Mallorca ho fan pobrament, és a dir, per sota del llindar de la pobresa, que se situa al voltant dels vuit mil dos-cents euros anuals. D’aquestes devuit persones, 6 són pobres considerats “alts” –els seus ingressos superen en poc la meitat d’aquesta xifra d’euros, per posar una  fita-  i 3 “severs” –això vol dir, els ingressos són nuls o no arriben als quatre mil euros anuals. És clar, que entén perfectament que els darrers anys d’hipotètica bonança no han suposat cap minva en els índexs de pobresa i encara menys en els de la pobresa extrema, que és la que atenem a Can Gazà. Així, s’ha deixat que s’enquistàs la “misèria estructural” i que augmentàs perillosament el risc d’exclusió dels aturats, dels inactius i dels treballadors en ocupacions precàries. En  definitiva, les polítiques socials fins ara actives, en certs casos han alleugerit la pobresa màxima, i per això marginal, però no s’han afanyat prou per eradicar-la. El jove reporter mira més que no pren notes, bon senyal!, i veu que, a banda del  menjador per als trenta residents, també param una taula per a dotze comensals a la sala de la televisió. I li explicam que aquesta taula supletòria és el nostre punt d’observació de la marginàlia nostra: com més demanda d’un plat calent hi ha –i molts vénen i se’n van a peu-, més indicis clars que s’infla la bossa de misèria extrema. A més, tenim un altre termòmetre que indica clarament que el cos social mallorquí més necessitat té molta febre: empesos per la demanda, hem hagut d’habilitar el dissabte com a dia per repartir menjar a les famílies que ens en demanen. Així, si creixen els mísers al límit, aniran menjant el terreny dels carestiosos alts i moderats. Per aquesta raó, explicam al jove reporter, la resposta a la crisi no ha de ser reforçar la xarxa d’atenció a la marginàlia dita “estructural” –“la de sempre” en paraules planeres- sinó blindar el llindar de la pobresa, això és assegurar, no el mínim de la subsistència, sinó els cost del manteniment en la inclusió.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El Mercadona ara l’hivern dú magrana envasada en fresc procedent d’Israel i per tant algún palestí en tindrà o col.labora amb les tasques de collita.

    En cas n’hi haja magranes d’importació és poden beneficiar de la manipulació, envasat o el comerç indirecta a la zona Israeliana-palestina. 

Respon a x Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.