marginàlies

Per la perfecció, per la bellesa agitada, la teranyina, més que trampa, transmetia protecció, et cridava al repòs. El poc aire que feia quan la vaig descobrir casualment voltant una murada atlàntica la convertia en una mar de mà lleugerament onada. I resistia desafiant aquella prova de força sense gens d’altivesa. De tant mirar-la extasiat es convertí en una mena de llenç on s’hi podien escriure els lemes més agitadors, els poemes més revoltosos, els crits necessaris contra tot allò que ens deshumanitza i ens adotzena. M’hi hagués quedat volgudament atrapat sine die esperant l’aranya.