marginàlies

En el camí de la recuperació lingüística icultural de l’arxipèlag esdevé peça clau l’establiment de mitjans de comunicació públics que s’expressin en català, propers a les realitats de cada illa, ben dotats  professionalment i tècnica, i amb la qualitat com a far permanent. Si hom atén la realitat  sociolíngüística del nostre país fet d’illes, detectarà sense gaire esforç que la llengua pròpia, la catalana,  passa per excessives dificultats, raó per la qual la dimensió de servei públic d’aquests mitjans és  indiscutible, tot cobrant un valor extraordinari. I si repassam el dial radiofònic o els canals de televisió, veurem clarament que la presència del català en aquests àmbits frega la consideració de residual. Per  això, davant aquests entrebancs i mancances, seguint les directius marcades per la Llei de Normalització Lingüística (que el proper 20 de maig celebrarà el vint-i-cinquè aniversari) i la Carta  Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, els esforços econòmics de les administracions  públiques vers aquests mitjans de comunicació s’haurien d’incrementar de manera notòria. Si no es fa,  correm el risc d’augmentar encara més la minorització de la nostra parla.

El Consell de Mallorca l’any 2002 creà l’emissora pública “Ona Mallorca” i en nou anys ha aconseguit fer-se un lloc preferent en l’espai radiofònic de l’illa. Fidel al seu caràcter públic, s’ha atansat especialment als municipis mallorquins i a la societat organitzada, i els seus professionals han pogut informar sense cap tipus de tutela. D’aquesta manera es pot afirmar que, en els darrers anys, “Ona Mallorca” ha estat un agent capdavanter en el recobrament dels trets que ens distingeixen com a poble. Complementant l’oferta, el novembre de 2005, el Ple del Consell de Mallorca aprovava la constitució d’una televisió, Televisió de Mallorca [M], que començà a emetre el setembre de 2006, i, en conseqüència, l’ens públic Ràdio i Televisió de Mallorca.

Per tot això, resta clara la necessitat no sols de mantenir, sinó de potenciar aquests dos instruments públics, ràdio i televisió, que tant contribueixen –per imperatiu legal, no ho oblidem!- al coneixement,  ús, difusió i prestigi del català. I no obstant, el Partido Popular, en boca del seu president a les Illes, José  amón Bauzá, proposa la supressió d’aquests mitjans argumentant la “insostenibilitat” del seu cost econòmic.  No havíem quedat, però, que es tracta d’un servei públic? No queda més que palesa la seva funció dinamitzadora de la llengua pròpia, quefer que han de desplegar intensament les nostres  administracions públiques? No es constitueixen, aquests instruments públics, seguint l’ordenament legal aprovat per unanimitat fa vint-i-cinc anys?

Per això, no és més ver que, excusant-se en el cost econòmic, es pretén subvertir la llei i desactivar un  actiu potent en la normalització lingüística? Tanmateix, aquestes veus lingüísticament sedicioses, proposant el tancament de la Ràdio i Televisió de Mallorca, no miren per la nostra economia; no és cap estalvi, allò que persegueixen: volen, curt i ras, frenar en sec el coneixement, l’ús, la difusió i el prestigi de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, per major glòria d’interessos totalitaris.