marginàlies

El Seminari Blanquerna organitzà anit una taula rodona al voltant de “La societat civil motor de canvi”. Hi érem: Raquel Guasch, presidenta de l’Obra Cultural de Formentera; Joan Francesc López Casasnovas, en representació d’Acció Cultural de Menorca i jo mateix com a president de l’Obra Cultural Balear.

Val a dir que el temps curtejà per parlar d’un tema de gran calat, en uns moments crítics per la crisi que afecta molts àmbits –el més important dels quals el que afecta als partits polítics-, i més encara en unes terres, en unes illes, que han vist com en els darrers quatre anys la seva llengua i cultura han estat vergonyosament malmenades, dejectades i marginades per la institució obligada per llei –el govern propi- a vetllar pel seu ús, pel seu coneixement i pel seu prestigi.

Durant l’hora i mitja que durà l’acte planaren a la sala polivalent de Can Alcover les mancances que, a nivell d’organització social, afecten les illes: entre les entitats que malden per donar valor a la identitat illenca, hi manca coordinació eficaç. Cert és que entre les entitats representades a la roda de premsa, afegint-hi l’Institut d’Estudis Eivissencs que no pogué enviar cap representant, la informació de les activitats que desplegam és constant. Faltaria, tanmateix, crear espais dinàmics de cooperació perquè el resultat de la feina que desplegam fos més acurat i més efectiu.

D’altra banda, també es deixà palès que ha estat possible mobilitzar la ciutadania illenca en contra de la política educativa del Govern Bauzà per la feina constant i ben feta durant trenta anys tant per la comunitat educativa com per les entitats cíviques.

També es digué que en termes lingüístics no hi cap la negociació: la llengua catalana, pròpia de l’arxipèlag, ha de tenir els mateixos instruments i mitjans, la mateixa seguretat jurídica i la mateixa capacitat d’incidència en tots els àmbits que el castellà. Aquesta és l’exigència; aquesta és la fita que marca la llei i que el Govern Bauzà no sols  ha conculcat, sinó que ha decretat en contra. Bauzà ha trencat el consens que fins que ell arribà al Consolat havia presidit totes les decisions preses en política lingüística. No sols això, sinó que manté una política hostil contra la llengua pròpia de les Balears.

Davant aquest panorama tan poc galdós lingüísticoculturalment parlant, els tres representants de la societat civil organitzada de Formentera, Menorca i Mallorca, advocàrem per aprofundir en la militància: ara més que mai cal augmentar significativament el nombre de catalanoparlants disposats a fer valer els seus drets. Cal lluitar de valent per espantar la desafecció lingüística. Hem arribat a un punt en el que un dels principals enemics de la pervivència del català és la indiferència lingüística. Des del meu punt de vista, les decisions preses per l’actual Govern, tan contràries al reconeixement dels drets lingüístics dels catalanoparlants, obliga necessàriament a prendre partit bé per mantenir viva i en perfecte estat la llengua catalana o prendre part pel seu lent ocàs. No hi ha camí mitjà possible.

Comptat i debatut, personalment en qued amb la darrera frase que digué Joan Francesc López Casasnovas i que clogué la taula rodona: mentre hi hagi lluita, hi haurà llibertat.