marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de gener de 2012
0 comentaris

MATALOF

La meva padrina de part de pare va tenir vuit fills. En començar la postguerra, els quaranta del segle passat -anys de fam severa a Mallorca- el major d’aquests fills tenia quinze anys i el darrer acabava de néixer. El padrí era sabater i aquells temps no eren gaire propicis ni a estrenar sabates ni a adobar-ne gaires, motiu pel qual la gana, a casa dels padrins, imperava. Hi pensava, en la padrina, l’altre dia que ma mare em va convidar a dinar de “matalof”, una menja que aprengué d’ella.

 

Té pocs secrets, la recepta: vedella amb salsa i puré de patates de guarnició. Tanmateix, la gràcia del plat resideix en la presentació: en forma de volcà, la vedella a trossets al mig voltada del puré. Sempre m’he demanat d’on tragué el nom, la padrina, que no és que sigui molt genuí de l’illa, i ella no en sortí mai. És de les darreres persones que he conegut que no sabien pronunciar la jota a la castellana, raó per la qual els José o Jaime es convertien agradosament en “Cosé” o en “Caime”. A més, no sabia lletra, i això que son pare, italià, en sabia; però mai no volgué que ses filles aprenguessin a llegir i a escriure per tal de preservar-les, segons diuen que deia, de la perdició que suposava per a una dona saber massa. Així, esbrinar d’on aprengué el mot “matalof” per aplicar-lo a un plat de vedella i patata aixafada, esdevé gairebé feina infecunda. Tota manera, atenent que durant un temps treballà en una casa bona de ciutat, és probable que l’aprengués allí i incorporàs a l’argot de la nissaga aquest nom de ressons russos. Tot i aquesta dificultat indagatòria, el Diccionari Català-Valencià-Balear, com gairebé sempre, em dóna pistes. Aquesta obra tan sàvia entra la veu “matalofada”, que és sinònim de bufetada o altre cop violent amb la mà. És, potser, forassenyat i poc acadèmic dir matalof al resultat de fer pasta de patata, però a mi em sembla força enginyós i, sobretot, m’ajuda a fer més present aquells que saberen conservar-nos els mots. I ja que hi som, quan deixarà el president dels quatre accents d’arriar matalofades al català salat?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.