marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de gener de 2022
0 comentaris

MASSA SABATES…

La fosca encara es creia senyora –tot i saber que li quedava poc temps de senyoriu en percebre la remor somorta de la primera llum matinera- permetent que el fred emperpalàs els alens i els mots. El silenci ho feia gairebé tot possible i el cafè amb llet a punt d’ebullició desfiava la valentia del llavis de qui conversa amb l’amic, més a prop de l’abba arameu que de l’abat català o de l’abbé francès.

Els versos fan de firmament a la noble sala del casal dels pobres mentre els dos amics parlen del que escriu i pasta, i reescriu i estira, el coc de Can Gazà, que tots dos esperen que pugui convertir-se en llibre d’aquí a no molt. En un moment determinat de la conversa tan confident com peresosa, el coc -o Jaume Santandreu- per retopar un suggeriment de l’amic abbat que considera un pèl excessiu amolla de la manera més natural i espontània, talment com si avaràs un veler de fusta de tres pals: “massa sabates per anar a cercar caragols”.

En no haver-ho sentit abans, l’amic demana innocentment on es diu, aquella expressió tan ben trobada i precisa. Enlloc, contesta el coc en cap gazanenc, se m’ha acudit ara mateix.

No és bo de fer estar sempre a la que bota i respondre expressivament i hàbil a qualsevol qüestió o impressió.

VENTADA
06.11.2021 | 8.46
AMB LLETRA DE POBRE
30.01.2017 | 4.12
ENTRE EL PA I LA PAU
02.09.2016 | 4.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.