marginàlies

El Llevant de Mallorca ja té marquès, en Rafel Nadal. En llegir la notícia, tot d’una he pensat en el Marquès de Collera, el que apareix a “Bearn”, de Llorenç Villalonga, una inutilitat exasperant molt ben retratada.

Aquest nomenament, per raons o qüestions estrictament de pilotes -tot sigui dit- no vol dir que el llevant mallorquí esdevingui de cop un marquesat sotmès als capricis i desitjos del nou marquès, però el pes que té la família Nadal en aquest punt de l’illa permet especular sobre la ineficiència d’aquest títol.

És evident que aquest espai de mossèn Alcover no té cap necessitat d’esdevenir marquesat ni l’extennista cap títol nobiliari que mostri que el tracta, a aquest espai,  com el que realment serà a partir d’ara.

Cert, el títol és honorífic -i  heretable- però a qui se li va ocórrer precisar que Nadal seria el marquès de Llevant de Mallorca, sabia prou bé per què ho va decidir.

Aquest dador de títols, al meu parer, no va estar tan encertat a l’hora de declarar la cantant Luz Casal com a marquesa de “Luz y paz”.