Mahón es per tothom Mahón i desig que sempre ho sigui. Va cambiar fa poc anys a Mahó peró ha tornat a ser el que desig-jam. Per molt de temps. I no han de venir de fora d´aquí a dir-mos com li hem de anomenar ( i m´ha costat escriur´lo en catalá, perque jo pens mijor en mallorquí, que no es catalá).
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 d'agost de 2012
3 comentaris
MAÓ SEMPRE SERÀ MAÓ
L’Ajuntament de Maó ha rebatejat la ciutat emparant-se en la Llei Gornès -o de la Ignomínia- aprovada fa tot just quinze dies. I ho ha fet la porta falsa d’una circular del Tinent d’alcaldia de Serveis Generals i Hisenda. Com es veu, i per si algú encara ho dubtava, l’actitud del Partit Popular de les Illes Balears vers la llengua pròpia de l’arxipèlag i la seva cultura no és de guant blanc com s’esforcen a fer veure, sinó un peu de guerra total contra les propietats dels nostres pobles. Ara, castellanitzen els nostres noms, això és, ens despersonalitzen.
És l’hora dels coratjosos, per tant, dels que no refusen els desafiaments ni s’arruguen davant alcaldades com aquesta. La desconstrucció de les illes imposada per sectors ultraconservadors de moral i neoconservadors polítics i que començà fa poc més de catorze mesos, avança a la velocitat de creuer marcada per José Ramón Bauzá, el net del barber “Botó”, de Son Servera.
Cert que la reacció a les seves galtades s’han fet, es fan i es faran sentir. Cal continuar en aquesta línia exigent de dignificació; cal seguir explicant arreu que la privincianització de les Illes que imposa el Partit Popular, secundaritzant o invisibilitzat la seva pròpia llengua, les situa en plena dictadura franquista, la qual cosa empobreix tant el seu esperit com el benestar de la seva ciutadania.
Dilluns passat, mossèn Santiago Cortès, en el sermó de l’ofici de sant Abdó i Senen, patrons d’Inca, digué que els que menyspreen la seva pròpia llengua i la seva cultura no aconseguiran ser feliços. No hi havia José Ramón Bauzá per recriminar-li que en lloc de fer sermons feia mitings, com ho va fer amb Gabriel Seguí a sant Marçal, però ja li plouran els improperis, raó per la qual convé fer-li arribar tots els suports.
En governar els renegats, plouen ganivets. I tanmateix, Maó sempre serà Maó.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!