marginàlies

L’alba és a punt de trencar la nit, que ens ha censurat tots els somnis. L’olor dolça que deixa per penyora el sabó enjogassa l’aire d’ué, que no vol destorbar cap suposat encantament.

La remor dels automòbil, en hores matineres, recorda que la ferralla també forma part de la nostra substància escorial.
I que és mal d’esvair, el ferro vell i la llauna que no troba descans; i que contamina la terra condemnada a invisibilitzar l’excés de toixesa.
El cagaferro ja fa caramull en els posts de comandament.S’han fet fora les formalitats i les idees més elementals, i manen la brutícia i les graneres per decret dels nous oligarques de la podridura.
Res no s’acabarà fins que no es trenqui alguna cara de l’enfilall d’autòmats i estàtues que manen sense senderi.
Amb intel·ligència no guanyarem aquesta guerra d’estultícia que escampa curtor com si fos napalm.
Costa tant fer lloc a les veus que encenen alimares, ara que la sensatesa vola tan baix i tan alta la fatuïtat!
Si renovam els somnis serà possible rearmar les voluntats.