marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

22 de gener de 2022
0 comentaris

MALURA DE LLETRA

Considerava que la novel·la que llegia era insuportable però, a la vegada i incomprensiblement, li recava deixar de llegir-la, abandonar-la sense haver arribat al final. Sabia que no hi trobaria res que li picàs l’ullet de la curiositat, ni tan sol sols res digne de ser subratllat, però quelcom molt potent l’empenyia a seguir llegint, a seguir torturant-se, com si la lectura d’allò que titllava de brutor, de llimac literari, calgués per curar qui sap quina malura de lletra que l’havia intoxicat. I encara es sorprengué més el que escrigué seguint el dictat de l’esma borratxa al final de capítol setè, a la pàgina 173:

L’espill no reconeix
el meu nu poruc.
Cap cor no em crida i
si qualcú em digués,
em desballestaria.
La boca exhausta
em cava la fossa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.