marginàlies

La Federació Hotelera de Mallorca sembrarà tanques publicitàries arreu de l’illa (a més de bàners a internet, pòsters i fulls informatius que es distribuiran a tots els hotels mallorquins) demanant -en anglès, evidentment- als turistes que venen, que tornin a casa feliços; i que si tornen aviat a Mallorca, encara ho seran més, feliços. Amb aquesta iniciativa publicitària pretenen, diuen, contrarestar el lema que ha fet fortuna, certament: turist go home.

Tot d’una que he vist la notícia, il·lustrada amb la foto de la primera tanca, he tengut una mena de déja vu o regressió de 58 anys provocada, especialment, per la “felicitat” que l’illa -i vull pensar que els residents també- proporcionam als turistes.

L’any 1967, un grup musical que es feia dir “Los Stop” cantava la cançó “El turista 1.999.999”. Una part de la cançó diu així: El turista 1.999.999 / se llevará a su país / el recuerdo de este sol y de este mar / que nunca más podrá olvidar. / Por bajar tan deprisa del avión con su / minipantalón / se ha perdido la ocasión / de tener las atenciones / que, por suerte, le brindaron al turista 2.000.000 / pero es igual, se conformó. / Y en Mallorca fue feliz / como el que más / como el que más / como el que más.

Mallorca fa feliç qui ve. De qui hi viu, no se’n diu res, curiosament. I quina felicitat oferim? Ens en deixaran gens, de felicitat, els 12 milions de turistes que passaran enguany per l’illa? Quina és la deu que proporciona aquesta felicitat tan absoluta que mereix ser proclamada en anglès i a l’engròs?

Per ventura és ver, que no hem canviat gens ni Mallorca, ni els seus residents, ni els turistes, des de fa 58 anys. Per ventura és cert que seguim comandats pels mateixos poders i els mateixos fantasmes. Qui sap si no és veritat que el sistema que capola els residents, sobre el nostre capolament, en treu la felicitat que se’n duen els turistes.