Meandrar més enllà de les mans i de les idees més primàries per poder veure en la foscor del dubte, fita sols a l’abast dels que viuen perquè sí, perquè la vida compromet. Volen corbs sobre els gòlgotes, que acumulen els cadàvers dels que mai no s’han atrevit a viure. I a baix, els gossos que vetllen les runes del carner amb el musell pintat d’un roig intens i la permanent acabada de fer. Fugen els record plaents i les millors imatges per envasar el desig. Els anhels trenquen totes les barreres i el so de la sal en cascada pertorba l’escriptura que vol escriure la paraula mai no dita. Les ones que grimpen penya-segats amunt empaiten la pau que mai no tindrem fins que ens acabem el mal bocí de la història.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!