marginàlies

La finestra que s’obre al llevant deixa entrar la nit mentre la de ponent encara fulgeix: és hora, doncs, de desequilibrar la prudència i d’escampar l’encanteri. I de no parlar per parlar, ni d’escriure perquè hi ha temps per tot. Qui desa i com l’exigència de ser curosos amb els mots i les causes que estan a punt de perdre’s? Les lectures són les constructores dels somnis i mai no es cansen de ser pacients i esperen, esperen sempre algú que les atengui. Alguna avidesa que es faci càrrec de la seva sinuositat, del cabal generós de saviesa que arrossega els nutrients que calen per no morir d’inanició. Ruscos de seny, són les llibreries que no acumulen pols. Fulgeix el finestral de ponent mentre l’ull de bou de l’est compta estels.