marginàlies

El despert el timbre de la casa mentre somniava que era a les Illes Aleutianes on un grup nombrós de salmons es cruspien un os bru. Deu ser l’efecte de la calor desmesurada que no deixa de fa dies, es diu mentre de gambirot -ha fet una horeta molt intensa- va a mirar qui és que toca a casa seva amb tanta insistència a les sis i pocs minuts de l’horabaixa d’un dissabte de juliol.

En obrir es topa amb una figura alta i grossa, amb vestit de motorista de color gris fosc, incloent-hi el casc, que tot d’una el fa pensar en un hipopòtam a punt de devorar-lo. I encara se sent més intimitat quan aquell gegant, sense llevar-se la visera li demana si li pot deixar un paquet del veí, que no és a casa. Qui es negaria a acceptar-lo venint la demanda d’aquell penyal on hi podrien niar voltors?

Altre cop a la sala, atordit pel que acaba de viure -quan el motorista li parlava sense mostrar-li la cara ell veia la bocota de l’hipopòtam oberta 150 graus- es torna a seure a la butaca de les migdiades i engega la televisió en el canal d’esports per mirar d’espantar aquella mena de malson.

El partit de tennis entre Aryna Sabalenka i Elisabetta Cocciaretto l’asserena tant que el deixa a punt de recuperar el son de l’horeta. La figura energúmena del missatger es dissol amb més rapidesa que la que creia i pensa que li aniria bé retornar al somni de les Aleutianes o a un altre que el dugués a la gran barrera de corall d’Austràlia. Emperò no es fa somni endins: tot i asserenat, encara es nota el batec del cor amb excessiva insistència per poder assegurar que ha recuperat la calma que tant desitja i donar-se als capricis del somieig.

El piloteig de les tenistes així mateix aconsegueix entabanar-lo el suficient per fer-li creure que es pot capbussar a l’Abisme Challenger i trobar-hi el pern del món. I quan és a punt de tirar-s’hi, una humitat al ventre i a les cuixes el retorna del fantasieig: a la falda hi troba el cap de l’os bru i quatre salmons que li fan una reverència.