marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de setembre de 2022
0 comentaris

L’OS DE PELUIX I LA RATAPINYADA

El preceptor menor pren el seu peluix preferit, un osset que comparteix amb el seu germà més gran,  el vestit de l’home-ratapinyada i em demana que l’hi posi. Tot estranyat li dic que li serà molt gros, que l’osset és un cadell i el vestit, de nin gran. I que, a més, un os-ratapinyada no figura a cap rondalla americana d’herois suprems. Em diu que és igual, que li arregussi les mànigues i els camals, però que vol veure quin afecte fa el seu osset amb el vestit del seu superheroi preferit.

Vestesc el peluix i quan li pos la careta de l’home-ratapinyada, preceptor se’l mira atentament uns segons i ràpidament el desvesteix sense dir res i amb posat seriós. Calla però se li entén tot: són incompatibles. L’osset de peluix no pot ser mai superheroi, repartint llosques als malvats, ni en les imaginacions més desaforades. L’osset també li agraeix que el desvestís tan aviat perquè, encara que li vengués gros, dins el vestit se sentia asfixiat.

ATABACAT
04.08.2009 | 10.25
LA MÀ ESQUERRA
28.06.2023 | 8.06

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.