marginàlies

“… però ell sempre em deia que calia enregistrar episodis especials per poder-los reviure més endavant. Què seríem si no, sense records?”.

Llegir “Mammalia”, d’Elisenda Solsona, editat per Males Herbes, és seguir la ruta que marquen els records per intentar saber què i qui s’és, d’on es ve i de qui; i com, s’és, i per què s’és d’una manera i no d’una altra.

I també és un fer-se endins en el misteri per arribar on el temps perd la compostura i les dimensions, i de l’ara col·lapsat i de l’ahir remot en fa una xarxa que no sempre és protectora.

Un viatge sorprenent i fantàstic -en tota l’extensió del mot- força ben tramat que, en certs passatges, frega la voluntat d’hipnosi i en altres no et costa detectar l’avenç de la claustrofòbia. Ben aviat et pren i et fa part d’una història que et pot trencar l’alè pels caires que pren.

Lectura que rejoveneix; un exercici notable de voler dir com se sent i com es viu la recerca dels orígens.