marginàlies

Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, Mallorca, 1933) és un savi modest que mai no s’ha cansat d’analitzar, d’interrogar i d’interrogar-se, de debanar les troques que més concerneixen l’ésser humà i de proposar sortides a tots els atzucacs a què ens porta l’existència. Als 88 anys i plantant cara a la ceguesa, segueix cercant la solidesa de tot plegat.

Sebastià Mesquida és capellà, llicenciat en teologia i escriptor, i durant 15 anys va ser escombrador de l’Ajuntament de Palma. A més, durant molts d’anys va ser professor de Teologia Fonamental al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca. És autor de ”Ramon Llull, valor intemporal”, 1963. “El pou”, 1978. “Els protagonistes”, 1981. “El sagrament universal”, 1994. “La pluja”, 1996. “El Déu possible”, 2006, i “En nom de Déu? En nom de l’home?”, 2014.

Ara presenta “Entre nosaltres” que divideix en dues parts: “Una societat fragmentada” i “Un buit que callam, una societat distant”. Ambdues reflexions incideixen en l’humanisme bàsic, com diu ell, per a resoldre la intercomunicació de béns, ara mateix segrestada per interessos mercantils concentrats en una sola mà que actua com el ferro; uns béns que garanteixen la supervivència de les espècies, no sols la humana. Dit d’una altra manera: no es pot confiar el redreçament del planeta –ni de la humanitat, evidentment- a qui l’ha portat a frec de l’extenuació, ni amb les regles que ha dictat i que vigeixen ara mateix.

I ho fa gairebé com si fos un murmuri, cercant l’atenció i la confidència del lector. Un murmuri exigent, sí, que, tanmateix, acaba sent un clam contra el corrent que ara mateix ignora la persona.