La pedra ha pres la forma d’un alè i s’enlaira com si fos un estel. Renuncia a la seva natura impermeable i es transforma en vegetal per poder sentir la transpiració d’un prec, el sospir d’una rosa esdevingut desig de transcendència. I esguarda l’ombra estremida que la mira fulgir com ho fa la paraula quan s’admira.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!