marginàlies

Ahir, dijous 19 d’abril, l’OCB presentà al registre del Parlament al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública adreçades a tots els grups parlamentaris. L’entitat s’ha acollit, d’aquesta manera, al tràmit de recaptació d’opinions i elaboració de dossier prevists en el procés d’aprovació de les lleis. L’OCB també ha presentat al·legacions en nom de dues entitats de Formentera (Obra Cultural de Formentera i Comissió de Festes de Santa Maria).

Les al·legacions insisteixen en la línia de les més de 12.000 presentades per ciutadans, associacions i ajuntaments de les Illes Balears (alguns d’ells del PP) en el tràmit governamental: que la modificació de la Llei de Funció Pública significa un retrocés sense precedents per a l’estatus legal de la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, i un atac al dret dels ciutadans a ser atesos i entesos en català per part de l’administració pública. El president va retreure al Govern no haver fet cas a les al·legacions presentades per milers de ciutadans, que considerà un menyspreu a la democràcia, i explicà que l’entitat demana als grups parlamentaris que retirin el projecte de llei.

Tingué unes paraules per als diputats del PP, a qui demanà que votassin a consciència contra aquest atac a la cohesió social i als drets de la ciutadania, i per al president del Parlament, Pere Rotger. El president de l’OCB recordà que Rotger sempre s’ha manifestat a favor de la llengua pròpia i del consens amb què es va redactar la Llei de Normalització Lingüística; que al llarg dels seus anys com a batle d’Inca i de president del Parlament ha mantingut una línia impecable de suport a l’idioma de Mallorca;  i que va ser un dels dirigents que varen fer rectificar José Ramón Bauzá quan va assegurar, en un programa de ràdio, que derogaria la Llei de Normalització Lingüística.

Per tot això, el president de l’OCB manifestà que seria incomprensible que Pere Rotger votàs a favor d’aquest projecte de llei. Reiterà, a més, la demanda de l’Obra Cultural Balear, del conjunt de la societat civil i de les més de 50.000 persones que es varen manifestar el passat 25 de març a Palma, que es retiri la tramitació del projecte de la llei de Funció Pública.

El preàmbul d’aquestes al·legacions diu així:

La llengua catalana és la pròpia de les Illes Balears, i oficial, juntament amb la castellana, segons resa l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. La seva presència a les nostres illes abraça des de l’any 1229 fins als nostres dies, com a idioma d’ús quotidià dels ciutadans de les Illes Balears, que ha estat l’eina d’expressió d’artistes, escriptors i científics de renom, i de les manifestacions culturals més característiques del nostre poble. Ha estat així malgrat l’intent de prohibició del seu ús públic per part de diversos règims polítics, el darrer dels quals els quaranta anys de dictadura franquista.

Al llarg de l’autonomia, governs de diversos colors polítics han impulsat l’ús de la llengua pròpia dins els àmbits de la seva competència (bàsicament  a l’escola, els mitjans de comunicació públics i la funció pública). Ha estat un procés que s’ha fet des del consens polític, la principal fita del qual va ser l’aprovació, l’any 1986, de la llei de normalització lingüística. Amb aquesta norma, la llengua catalana ha pogut recuperar àmbits d’ús que li havien estat negats anteriorment.

El Projecte de llei de funció pública aprovat pel Govern de les Illes Balears, en procés de tramitació parlamentària, suposa un atac sense precedents contra l’oficialitat de la llengua catalana, i contra el dret dels ciutadans a fer-la servir en les seves relacions amb l’administració autonòmica. El projecte, a més d’eliminar el requisit lingüístic a la funció pública, buida de contingut la llei de normalització lingüística i la llei de règim jurídic de les Illes Balears.

La magnitud de l’agressió ha estat àmpliament percebuda per la societat de les Illes Balears que, en una reacció sense precedents, s’ha mobilitzat per oposar-se a aquesta reforma. N’han estat prova les més de 12.000 al·legacions presentades per particulars, associacions i ajuntaments (alguns d’ells del partit governant) demanant la retirada de l’avantprojecte; l’escridassada de què han estat objecte diversos càrrecs institucionals; la vaga de fam per la llengua protagonitzada per Jaume Bonet i Tomeu Amengual; la campanya “Enllaçats pel català”, protagonitzada pels centres educatius de les Balears; les milers de signatures recollides pel Moviment per la Llengua i, sobretot, les més de 50.000 persones que es varen manifestar a Palma el passat 25 de març, una de les marxes més massives i transversals de la història de les Illes Balears.