marginàlies

Vidres damunt l’asfalt, calius encatifant les voravies dels vianants, colles d’infants penjant ganivets en lloc de llums de Nadal, màscares rioleres passant els semàfors en vermell, sangoneres acuitades que fan tard a
la feina, menestrals que es mosseguen les ungles, vet ací el panorama que contempla el pidolaire arrebatat en el portal de la parròquia major.

En canvi el ca que l’acompanya des de fa mesos no pot aguantar més els antulls de l’alcohol que dominen son amo i es plany que fa massa fred per parar la mà a quatre velles que surten de missa amb la por per visera i són incapaces de fregar la mà a cap miserable si no és per escopir-hi; que més valdria tornar a la barraqueta, entre naus industrials i deixalles sòlides de tota mena, almenys allí troben ampit per a l’aire i la serena encarcaradora. Almenys allí pot lliurar-se a pler al son mentre son amo deixa descansar les seves ínfules de versaire.