marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 d'agost de 2015
0 comentaris

LLUNA BLAVA EN HOMENATGE A NA GEMMA

La lluna blava és molt atractiva encara que de blava només en tingui el llinatge. És diu així a la segona lluna plena dins un mateix mes i és el calc de l’expressió anglesa blue moon, expressió que, sembla, té un origen poc clar. Tant se val. Ahir, del Port de Sóller estant, esperàvem el blau d’aquest lluna i, en veure’n el fulgor previ, pensàvem que seríem espectadors privilegiats d’una meravella. Tanmateix no va ser així: un núvol dens ens impedí veure com creixia l’esfera lunar fins a fer-se ben plena. Haguérem d’esperar una bona estona per veure’n la plenitud.

Clar que hi hagué decepcions entre els que esperàvem, però el record, just en aquell moment, de Gemma, la dona assassinada a Sant Jordi pel seu excompany, les esvaí sense contemplacions. Altre cop la mort que decreta el mascle i l’executa sense estalviar ni basarda ni sagnia. No basten minuts de silenci, la qual cosa no vol dir que no s’hagin de fer, ans al contrari: hauríem de callar moltes hores per poder ser molt més taxatius en l’educació autènticament inclusiva i en els valors suprems de la igualtat. Quantes morts haurem d’oferir més per prendre seny i sensibilitat?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.