La lluna blava és molt atractiva encara que de blava només en tingui el llinatge. És diu així a la segona lluna plena dins un mateix mes i és el calc de l’expressió anglesa blue moon, expressió que, sembla, té un origen poc clar. Tant se val. Ahir, del Port de Sóller estant, esperàvem el blau d’aquest lluna i, en veure’n el fulgor previ, pensàvem que seríem espectadors privilegiats d’una meravella. Tanmateix no va ser així: un núvol dens ens impedí veure com creixia l’esfera lunar fins a fer-se ben plena. Haguérem d’esperar una bona estona per veure’n la plenitud.
Clar que hi hagué decepcions entre els que esperàvem, però el record, just en aquell moment, de Gemma, la dona assassinada a Sant Jordi pel seu excompany, les esvaí sense contemplacions. Altre cop la mort que decreta el mascle i l’executa sense estalviar ni basarda ni sagnia. No basten minuts de silenci, la qual cosa no vol dir que no s’hagin de fer, ans al contrari: hauríem de callar moltes hores per poder ser molt més taxatius en l’educació autènticament inclusiva i en els valors suprems de la igualtat. Quantes morts haurem d’oferir més per prendre seny i sensibilitat?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!