era pertot, la lluna,
i tothom la mirava
com si de sa blavor
en depengués la vida
la mort al prat creixia
generosa i eufòrica
com el concert de pedres
i troncs de la riera
no arribava als jardins
la llum freda llunàtica
i ningú reparava
en l’oblit de les hores
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bo
Moltes gràcies!