marginàlies

En aquest “Any Llompart” es tracta de llompartejar el compromís contret amb aquesta terra nostra que no acaba de voler ser qui és.
Llompartejar també vol dir acudir a la seva obra poètica on hi trobam les claus que obren tots els seus cofres.
Dir aquest sonet en el que Llompart s’autoretrata pot ser la primera passa:

Ciutadà sóc de dúctil territori,
habitant de llampat vilatge esmús;
viuen en mi morts sense nom, desori
d’obacs penons, fantasmes de pertús.

Irat i orat, sermonador il·lús,
escric de foc el nom amb pega i vori:
tauler d’escacs on prenen possessori
neguits, afanys, amb clamoreig ferrús.

Sóc verm damnat, humiliat, darrera
onada ardent en mar de llim i fang,
crit en la nit, desesperada espera,

i em faig envant, enllà de negre i blanc,
ànima endins enarborant bandera:
damunt el groc ditades d’aspra sang.