Avui diumenge, dia 28 de maig, la delegació d’Inca de l’OCB ha lliurat els Premis de Maig, que enguany celebren la vintena edició. El grup “Comunitart” ha rebut el premi Berenguer d’Anoia. El premi Pau Casasnoves s’ha concedit a Joan Carles Palos. El Forn de sant Francesc ha estat guardona t amb el premi Pere Joan Llabrés. El premi Miquel Colom s’ha atorgat als germans Jaume i Antoni Armengol Coll, i a Eugènia Quetglas se li ha concedit el premi Miquel Duran i Saurina. També s’ha lliurat una menció especial a Joana Gual i Dimitri Struchkov.
En el decurs de l’acte he fet aquest parlament:
Autoritats, premiats, oceberes i ocebers d’Inca i d’altres indrets de Mallorca, amigues i amics, gràcies per compartir aquest acte de reconeixement que enguany fa vint anys, una xifra que convida tant a la memòria com a l’esperança.
En primer lloc, enhorabona als guardonats amb els vintens Premis de Maig. Com repetim cada d’any, perquè és així de clar i rotund, l’Obra Cultural us té, a partir d’avui, de referents, de persones principals, i la vostra feina servirà de guia a l’actitud i a l’activisme de l’entitat en tot allò que afecta el nostre poble i els nostres Països.
Vull donar les gràcies, també, a la nostra gent, a la gent de l’Obra Cultural d’Inca per mantenir no sols aquests premis, sinó la presència activa i constant en aquesta Ciutat. Com acab de dir, aquesta vintena edició dels Premis de Maig esdevenen una aposta de futur per a la delegació inquera de l’OCB.
Sabeu tan bé com jo que el país, la seva cultura i la llengua amb la que s’expressa necessiten actius, agents, activistes incansables i entitats com la nostra per seguir florint, per seguir volent ser qui som en plenitud; per seguir volent els impossibles que ens calen i perquè no mori mai el desig, com segueix dient Marià Villangómez. I també sabeu que a l’entitat que m’honora de presidir, el cansament no hi té cabuda.
I perquè no ha contemplat la fatiga en cap moment, l’Obra Cultural pot celebrar enguany els 55 anys, una xifra significativa que celebrarem amb la campanya, “De cada dia, una diada”. La crida és prou clara: hem de fer de cada jornada una festa per la llengua, per la cultura i pel país, les tres branques del pi de l’entitat.
I ha de ser així perquè la realitat que viuen i en molts casos pateixen la llengua, la cultura i el país, ens desagraden tant, que ens disgusten i ens irriten. És evident que l’Estat segueix minoritzat el català; i menystenint de forma deplorable la cultura catalana; i espoliant sense sostre ni aturador el nostre país fet d’illes. És evident, també, que per això i per allò les nostres administracions públiques van a remolc d’aquesta política de càstig. I tampoc no es pot negar que ens costa mobilitzar la ciutadania per denunciar aquestes actituds i fets, i que es planti davant d’aquests dèficits o greuges.
Per tant, la campanya, com totes les que ha engegat l’OCB, es presenta en positiu i oberta de pinte en ample: festegem la llengua, la cultura i el país. Superem el resistencialisme de tota mena i posem-nos de debò a fer acréixer l’adhesió lingüística, la consciència cultural i la vinculació al país. Treballem a escarada si cal perquè tot allò que ens identifica i que ens cal mostrar al món sigui vist amb la claror que mereixem.
Finalment, “De cada dia, una diada”, també és un clam a favor de la gent de l’OCB, dels seus associats i de les seves delegacions. Sense ells, sense la seva passió i treball inesgotables, no podríem celebrar res i gairebé ho podem celebrar tot. Sense les persones que feim l’OCB des de fa cinquanta-cinc anys, els espais públics que ocupen ara la llengua i la cultura pròpies, tot i la seva insuficiència i escarransiment, no graduarien com ho fan. I per això, necessitam més actius, més socis, més compromesos amb aquesta terra nostra que no pot consentir més afronts.
Per tant, estau convidats tots al sus d’aquesta campanya que tindrà lloc dissabte dia 17 de juny a Ses Voltes, a Palma, a partir de les cinc i mitja del capvespre. Aquests dia hem de ser molts per fer un nou clam que desvetlli ensopiments i cridi al coratge.
Oceberes i ocebers d’Inca, gràcies per mantenir aquests premis, per fer més gran la nostra entitat i per seguir donant el millor de vosaltres per la llengua, la cultura i el país. Com dic habitualment, res no hi ha més honorable que treballar de valent per allò que ens conforma com a poble, i vosaltres ho feis esplèndidament.
Enhorabona, premiats, i cop més i moltes gràcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!