marginàlies

De tot el que demana una segona oportunitat al taller gazanenc Marginàlia, que és molt i enamoradís, tenc tirada especial pels llibres que hi arriben per moltes vies i amb nombre important. Entre els exposats, sempre hi he trobat textos que m’han interessat i que no tenc, o m’he fet amb altres que, per diverses circumstàncies, m’han cridat l’interès.

Avui, en una mirada ràpida, he trobat dos poemaris que no tenia i n’he recuperat un altre que ja tenia però que no l’he pogut deixar a la lleixa perquè estava dedicat amb un simple “gràcies, Jaume” i la signatura de l’autor seguida de la data, un vint-i-tres d’abril de fa tres anys. No me’l dedicaren a mi, però en presumiré. Em costa d’entendre com es desfan dels llibres dedicats.

I a part d’aquest tres, també he donat una segona oportunitat a un text que té anys,  exactament 135, titulat “Llibre del Amor. Col·lecció de poesies del Modern Renaixement”. Està imprès a Barcelona, a l’Estampa de la Renaixensa el 1882, i presenta una setantena d’autors entre els que hi trobam Marian Aguiló, Tomàs Aguiló, Margarida Caimari, Costa i Llobera, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, Gabriel Maura, i Josep Ll. Pons i Gallarza. El llibre està prou atrotinat, però el que més m’ha cridat l’atenció ha estat que algú no identificat hi escrigué a llapis, en la portada i les primeres pàgines, versos poc agradosos però escrits es castellà; com si fos un acte de protesta contra la poesia amorosa escrita en català. Una mostra: “A orilla de la fuente / y al lado del rosal te vi cogiendo roses / el dia de San Juan. / Por verte desde entonces / te sigo sin cesar…”. Una joia, sens dubte, malgrat la bretolada, clar.