la pena, aquest llenyam al pit
i os entravessat a la gola,
l’instant glaçat que apareix de sobte
sense records ni colors
ni paraules embarbussades
tan sols gestos, tactes i mirades
que no tens a tret de besada
i que t’engrapen el cos sencer
i el converteixen en esclat d’asfíxia
la pena, l’estat inconsistent
en el que morir no faria res
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!