marginàlies

Cossos suats contra proclames de carícies: vet aquí el turment de cada dia. Rodola rambla enllà l’aire escàs dels vençuts perquè puguin relluir els ullals dels caníbals dominants. On és l’amor dels joglars?, demana a ningú algú que ni identificar-se vol. I el cortès, que aventuren els del cor mel·liflu? L’arrogància de la claror ofèn la paraula, bé ho saben els poetastres i discursaires. Rius de gent -veu en crit- desemboquen i moren en mars de quitrà i negligència, la mateixa porqueria que escampen arreu els que esquarteren la prohomenia. La fe no basta per abatre cap de les torres que esguarden l’estuguedat dels inquisidors. Cremen els caps dels dits i degollen les mirades de cua d’ull. Imperant la malfiança fa mal deixar anar la llengua.