marginàlies

Les ungles que tresquen l’esquena estesa, el reflex de tot el que no es mostra en el mirall envellit que regala somriures, el murmuri persistent de la calor en el carrer que no transpira, els deixants ardents del panteix de qui beu a galet tot el que deleja. L’instant que s’entreté a les mans dels amants que amoixen el temps, l’aigua que espera beure’s la suor, totes les esperes incansables a l’espona del llit. El lladruc del ca que no suporta l’enveja, la resistència de les branques del llimoner, el vers inconclús que comença dient: “l’esclat de vida dels cementiris…”.