marginàlies

Amb allò que diuen -i fan- els consellers de l’impresident Bauzá no guanyam per enrabiades. Avui mateix, els mitjans de comunicació escrits mallorquins informen que el conseller Bosch digué ahir que, essent mestre, s’havia trobat “amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà”. Aital escopinada només la pot llançar qui presumeix de la seva esclavitud ideològica. No s’ho creu ni ell, però ho diu perquè ha de servir son amo, José Ramón Bauzá, que ha iniciat una veritable croada contra el català i els seus parlants.

És tan precís -essent mestre i, en concret, alumnes de sisè de Primària- que se li hauria d’exigir que donàs el nom de l’escola i els dels nins per comprovar-ho, que no és gens de fiar, el conseller d’Educació, Cultura i Universitats de les Illes Balears. No li entra res, al conseller Bosch. Gairebé per aclamació (89%), els pares dels escolars de les Illes han escollit el català com a llengua del seu primer aprenentatge. Prova més fefaent i clara favorable a la nostra llengua no en trobarà enlloc més. I així i tot, no deixa de torturar els mestres, els escolars i els pares de l’escola pública, creant conflictes on no n’hi havia i atiant irresponsablement el foc de l’antimallorquinisme.

La insulafòbia de l’impresident Bauzá, entesa com a aversió a les propietats del nostre poble, ha penetrat ben endins dels seus consellers tot convertint el seu portaveu -presentat al començament del mandat com el més proper al regionalisme que de sempre ha imperat en el Partit Popular de les Illes- en el més avançat -i destructor- dels seus acòlits.

D’altra banda, en resposta a la massiva participació d’ahir a la convocatòria de la comunitat educativa de les Illes en defensa de l’educació pública, es limità a dir que la “respectava”, però que no pensava rectificar. Normal i evident, tenint en compte que només rectifiquen els savis.

Com més va, en veient el desgovern Bauzá i la seva determinació en implantar l’apartheid lingüístic, més fort ressona el vers de Joan Alcover del seu poema “El voltor de Miramar”: “no és bo per esser lliure qui a servitud s’avesa”.

I si enfocam directament la incapacitat bauzanenca a l’educació, veurem a les clares que d’aquestes retallades només en sortiran enzes.

El manifest de la “Plataforma de l’Embut. Per un ensenyament públic de qualitat” és aquest:

Entenem que l’ensenyament té com a objectiu primordial contribuir a la cohesió social i garantir la igualtat d’oportunitats. El sistema educatiu ha d’atendre a la diversitat i ha de treballar per compensar les diferències (socials, econòmiques, de provinença o de gènere) i per donar a tothom les mateixes oportunitats.

Per garantir això l’educació ha de ser pública, laica, gratuïta i de qualitat.

Mentrestant l’Estat Espanyol és a la coa de la inversió en educació dins el context europeu, i les Illes Balears encapçalen la llista de les comunitats de l’estat amb més abandonament escolar i amb un índex de fracàs escolar més alt. I tot i així, els nostres governants han optat per retallar encara més la inversió en educació.

És per avançar cap a una educació pública i de qualitat que exigim al Govern de les Illes Balears que:

1- Aturi totes les retallades que s’han fet fins ara i les que es tenen projectades en tots els àmbits que afecten el sistema educatiu arreu del territori (despeses de funcionament, infraestructures, personal docent i no docent, programes de reutilització de llibres,…)

2- Augmenti la inversió en educació pública, amb l’objectiu d’arribar al 7% del PIB, tal com recomanen els organismes internacionals, ajustant les inversions i els recursos destinats als centres públics a les necessitats socials i educatives concretes.

3- Fomenti la col·laboració de la Comunitat Educativa amb les administracions, es consulti i es defineixin les línies d’actuació de forma conjunta, abans de prendre qualsevol mesura de calat.

4- Posi en funcionament i/o recuperi iniciatives públiques de reforç a l’alumnat, tant en horari lectiu com no lectiu, (programes de suport a la immersió lingüística, programes EXIT, PROA…) i de suport a les entitats (de forma especial a les AMIPAS) que es fan càrrec de gestionar els serveis complementaris com el servei de menjador i el d’escola matinera.

5- Garanteixi una ràtio docents/alumnat i alumnat/aula adequada en tots els centres docents per fer possible una atenció de qualitat a totes les necessitats educatives de l‘alumnat.

6-Promogui una educació inclusiva i no segregadora en tots els àmbits, fent valer la llengua catalana com a llengua vehicular i com a eina d’integració.

7- Mantingui i creï places gratuïtes suficients en centres de gestió pública a l’etapa educativa de l’educació infantil de primer cicle (0-3) per garantir l’accés de tothom a aquests serveis.

8- Defensi la Universitat Pública gratuïta i de qualitat, que garanteixi l’accés a tota la societat i que faciliti la mobilitat amb unes dotacions de beques ajustades a les necessitats reals, conseqüència de la nostra insularitat.

9- Asseguri una gestió pública, democràtica, participativa i directa als centres educatius públics.

10.- Aposti per una educació en valors encaminada a la formació de ciutadans i ciutadanes autònoms, crítics i solidaris que superi una exclusiva concepció productiva i mercantilitzada de l’ensenyament.

La voluntat de millorar i avançar en la millor gestió de l’educació a les Illes Balears fa que ens adrecem a tota la comunitat educativa i a la resta de la societat civil de les Illes perquè s’impliquin en la defensa d’un millor model d’ensenyament públic.