marginàlies

Davant la Delegació del Govern de Palma -veritable seu del virregnat que patim-, en acabar la concentració “Per la llengua i per un model educatiu propi”, vaig poder saludar Biel Mesquida. Parlant de tot, en Biel es lamentava del poc cas que s’ha fet al centenari del naixement de Miquel Dolç i als quinze anys que farà demà que se n’anà Blai Bonet. Deia l’amic que a les Balears -especialment a Mallorca- hem celebrat sense fer molt de soroll els 150 anys del naixement de mossèn Alcover, però que ha passat desapercebudament al Principat.

Per contra, allí han celebrat l’”Any Sales, Calders, Tísner” (http://www.salescalderstisner.cat)

També fa cinquanta anys, enguany, que s’acabà l’obra del Diccionari Català-Valencià-Balear, publicant-se el desè volum i darrer. Els orígens d’aquest magne treball, acabat per Francesc de B. Moll, es remunten al 1900 amb l’alcoveriana Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana. Seixanta-dos anys de tossuderia i ciència; de feineria exemplar a favor de la paraula, que mai no ha de morir. Acabada aquesta “obra” alcoveriana, Moll, el ciutadellenc universal, s’embarcà en una altra “obra” tot impulsant l’Obra Cultural Balear

Quant a Miquel Dolç, val a dir que és un bon moment per acudir al web Il.lustres de les Illes Balears (http://www.ibalears.cat/miqueldols/index.htm) i llegir l’aproximació que en fa Mateu Morro, santamarier com ell. Per cert, que Dolç va ser el primer autor viu en publicar, a Mallorca, una obra en català posteriorment a la Guerra Civil: el poemari “Somni encetat”, datat el 1943. L’edità Francesc de B. Moll a seva col·lecció “Les Illes d’Or” i sembla que burlà la censura prèvia fent passar els poemes de Dolç com a traduccions dels clàssics.

Contràriament al que sostenen molts, Biel Mesquida és del parer que hem de celebrar efemèrides com aquestes; que “hem de fer parlar els morts”, ara que vénen tan mal dades. Pens el mateix: ara que és l’hora d’encetar tants somnis, ens cal no oblidar cap veu; cap mot; cap força.