marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de març de 2014
0 comentaris
L’HOME EN UN PONT, A MITJANIT
A les tres i vint de la matinada, la ciutat calla i el seu son profund fereix la quietud dels carrers, que es tornen vies aspres i receloses. Ningú no passa, els camions que recullen la brossa ja han fet la feina i el dropaire dorm arreu en el racó menys il·luminat del caixer automàtic. Els semàfors saben que fan feina debades però no deixen de comptar segons en vermell i instants en verd. Adesiara, espiregen en taronja per enjogassar l’asfalt, que esbufega.
El cotxe de la policia passa amb lentitud escrutadora sentint força endins l’agressivitat de la calma, la violència de la serenor que es dissipa en passar per la sala de joc. No totes les màquines escurabutxaques estan ocupades, però sí totes les dones, sospitosament joves. El cotxe patrulla s’atura just davant el portal. Els agents no davallen, sols miren inquisidorament la contenció de l’ambient.
Cap dels clients de la sala de jocs no modifica el seu comportament en no aixecar cap sospita. Una de les dones, de pell obscura, troba la mirada de l’agent que no condueix i li pica l’ullet. L’agent no li respon.
La sala de jocs és el cancell del barri més ofensiu de la ciutat. Fa un grapat d’hores, una baralla entre venedors de droga a la menuda ha acabat en batalla campal. I a la sortida d’escola, una nina de tretze anys s’ha llançat des d’un cinquè pis. Apunten la persecució escolar que patia com a desencadenant de la tragèdia.
Faltant un quart per les quatre del matí els pocs bars que encara tenen obert en l’artèria del barri sorrut no fan cap escandalera: sembla que curen l’agitació dels aldarulls que s’han torbat a esvair-se. S’ha repartit molta d’estopa i els veïns saben que són curosament vigilats tot i la densitat de la nit. Per això, el cotxe patrulla transita com si passejàs, traient pit i fatxenderia, com si fruís de la serena.
En pujar el pont sobre l’autovia que circumda la ciutat, un jove vestit de negre, ben quiet, mans dins butxaques mira fixament a baix, als sis carrils, tres per banda. Els policies l’escruten més per ser l’única persona que s’han topat per aquells verals i en aquelles hores que no per despertar cap sospita.
És en davallar el pont, que l’agent que no condueix s’espanta i encomana la inquietud a l’altre agent que, sobtadament, canvia de sentit i torna a pujar el pont.
En ser dalt no troben el jove. Una frenada prou sorollosa els treu de dubtes.
Cap dels clients de la sala de jocs no modifica el seu comportament en no aixecar cap sospita. Una de les dones, de pell obscura, troba la mirada de l’agent que no condueix i li pica l’ullet. L’agent no li respon.
La sala de jocs és el cancell del barri més ofensiu de la ciutat. Fa un grapat d’hores, una baralla entre venedors de droga a la menuda ha acabat en batalla campal. I a la sortida d’escola, una nina de tretze anys s’ha llançat des d’un cinquè pis. Apunten la persecució escolar que patia com a desencadenant de la tragèdia.
Faltant un quart per les quatre del matí els pocs bars que encara tenen obert en l’artèria del barri sorrut no fan cap escandalera: sembla que curen l’agitació dels aldarulls que s’han torbat a esvair-se. S’ha repartit molta d’estopa i els veïns saben que són curosament vigilats tot i la densitat de la nit. Per això, el cotxe patrulla transita com si passejàs, traient pit i fatxenderia, com si fruís de la serena.
En pujar el pont sobre l’autovia que circumda la ciutat, un jove vestit de negre, ben quiet, mans dins butxaques mira fixament a baix, als sis carrils, tres per banda. Els policies l’escruten més per ser l’única persona que s’han topat per aquells verals i en aquelles hores que no per despertar cap sospita.
És en davallar el pont, que l’agent que no condueix s’espanta i encomana la inquietud a l’altre agent que, sobtadament, canvia de sentit i torna a pujar el pont.
En ser dalt no troben el jove. Una frenada prou sorollosa els treu de dubtes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!