marginàlies

Trens buits m’empasso
mentre escolto el silenci
que Bach em descriu.
No s’ha fet l’esperança
per als fils dels titelles

La nit orina
en el cap dels fabricants
de nous principis
i en els cantons recòndits
de la vila ultratjada

Silenciosa
arriba la lectura
que escantellarà
desdenys i supèrbies
de qui fotesa espera