marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de març de 2022
0 comentaris

L’ESGUERRA, LA GUERRA

Costa anar més enllà de la pensada rutinària i preceptiva. És guerra: esguerra. Costa fer-te endins per comprendre que la cerca d’un lloc proper a la quietud inalterable no és baldera per molt que ningú no guardi memòria del camí que hi mena. La mort regna a Ucraïna encara que des d’aquí no se senti la fressa dels obusos ni els siulets mortals de la metralla. Així i tot, et veus fugint de l’horror com fugen de la sang i de la mort els ucraïnesos i se’t tiba l’espinada. I mires els preceptors i els poses en el lloc dels qui fugen de la guerra , i del teu cos només en perceps martellades a la ment dels sentits. És guerra: esguerra.

Així d’encaboriat agraeixes que el preceptor major, mentre es vesteix per anar a escola, et demani què és un orgasme. No ho sap i m’ho demana, he pensat, o vol saber si ho sé? I com si m’examinàs, intentant maldestrament dissimular l’estranyesa, de la manera més natural que m’he trobat li he dit que era el gust que senten dues persones que s’agraden i s’ajunten, i s’abracen i es besen… I no m’ha deixat acabar; tot d’una m’ha dit que ho entenia, que ara entenia perquè dues persones que feien allò que li deia emetien aquell gemec estrany.

Tornant d’escola m’ha dit que no me preocupi, que la guerra s’aturarà, que ara parlaran i l’aturaran. Si ell ho diu, que és un pou de saviesa…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.