marginàlies

…i sents la cridadissa esbojarrada de tot allò que no té cap mena de substància ni volada però que aclapara, ofega i mata; i respons amb la veu afeblida, sense colzes ni punys, a la metralla de la vilesa, a la pluja de cretinisme, a l’huracà de toixesa…

…i et sents com si haguessis sobreviscut a l’esclat d’una granada: desconcertat i estabornit, amb un xiulet molt potent dins les orelles que blasma de Bach i amb dificultats per centrar la mirada que recerca tot de referències per assegurar que la vida encara és teva i t’hi pots fer sang…

…i no saps si el tel de boira que t’abraça el mirar és la pols de l’estrèpit de tots els mals i les mancances, o bé el desconhort que t’ha desballestat l’esguard i ha paralitzat la sang per fer-te passar per cadàver…