marginàlies

Oriol Jonqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, va ser ahir a Palma per participar en els actes de la Diada de Mallorca i a la manifestació del capvespre que arreplegà més de set mil persones, la més nombrosa dels darrers anys, sota el lema: “Els Països Catalans decidim: autodeterminació!”. Després del dinar que organitzà ERC a Inca i al que hi acudiren unes cinc-centes persones, Oriol Junqueras, tot i refredat, féu un parlament en el que tornà a demostrar que és un orador que fa escoltera, qualitat molt poc comuna, per desgràcia, en els polítics de Mallorca i de fora.

Sap de què parla i ho fa amb el didactisme que cal per ser creïble. Genera confiança, certament. La calma que desprèn és tan plena que et pren el punt indispensable de rebel·lia per sortir del tedi i de l’ensopiment. A més, és culte; i no s’amaga de res ni res no amaga. Sap que el camí de l’emancipació catalana serà d’una duresa extrema i ho diu sense estalviar-se el gest greu que requereix una asseveració així. I sap, també, què ha de reclamar o exigir als que no ens deixen sortir de la subordinació: que siguin demòcrates; que permetin que la ciutadania parli, que expressi lliurament com vol acarar el futur.

De les dades que recordà, Junqueras insistí en l’escarrufant índex de misèria que presenta l’Estat espanyol. Aquest índex es calcula sumant els percentatges d’atur i la inflació, i indica el deteriorament del nivell de vida de la ciutadania. L’Estat espanyol ha assolit el 26,4%, el més alt de l’Europa dels 27; 13 punts per sobre de la mitjana europea, que se situa en el 13,5%. I en un rànquing de 92 països, l’any 2011, l’Estat espanyol se situa en el sisè lloc. I les perspectives de millora, per molta confiança que reclamin els comandadors de Madrid, no s’entreveuen per enlloc. Així, com indicà Oriol Junqueres, si ens volem assegurar el futur, la millor manera és partir, cercar pel nostre compte la sortida d’aquest atzucac que delma, que ens aboca no sols a la misèria econòmica, sinó a la inanició social.

Ahir, l’impresident Bauzá també va fer el missatge televisat. El nét del barber “Botó”, de Son Servera, res no té a veure amb Oriol Junqueres: ideològicament és als seus antípodes, no és tan culte i l’impresident, d’oratòria, en va molt mancat. No el vaig veure, però me l’han contat fil per randa, al discurset. I em diuen que, amb el seu posat de majordom britànic i amb la impassibilitat d’una estàtua de cera, parlà de la filoxera, dels ametllers i de fra Ginebró. Crec que entès que va dir que dels ceps morts per la filoxera en naixeren ametllers, la llavor dels quals fra Ginebró se’n dugué a Califòrnia i, vés per on, ara les ametlles de Califòrnia fan la competència a les seves mares. O no era això, que digué? No ho sé, mai no se sap què diu l’impresident Bauzá.