marginàlies

El meu preceptor major (dotze anys acabats de fer), s’ha d’aixecar cada dia, de dilluns a divendres, molt abans de les set del matí per poder prendre la llet i ser d’hora (a les 7:20) a la parada del bus que el deixarà a l’institut a les 8 per començar les classes. A l’institut no hi ha armaris per guardar-hi els llibres, raó per la qual ha de traginar diàriament una motxilla que pesa gairebé tant com ell. En l’àmbit del treball, l’equip de salut laboral ja hauria intervingut per evitar-li aquesta somada que, segons com es miri, durant molta d’estona es pot considerar un abús, un maltractament infantil. A més i  evidentment, no disposa de dies de lliure disposició, ni pot fer teleestudi, ni pot engegar cap moció de censura contra cap professor, ni es convocat a l’elecció dels càrrecs de director, cap d’estudis o tutor.

La seva jornada ininterrompuda d’estudi és de sis hores diàries, 36 setmanals, quatre per davall de les laborals actuals. No està gens malament, en tractar-se d’una criatura.

Les seves 15 hores diàries d’estar despert es reparteixen de la manera següent: a les sis hores lectives a l’institut se n’hi ha d’afegir una mitjana de dues i mitja més per fer els deures i repassar lliçons. Aquestes 8 hores i mitja representen el 56,6% de les hores de vetlla. A les activitats extraescolars n’hi dedica una mitjana de 2 hores i mitja diàries, que equivalen al 16,6%, les mateixes hores i percentatge que el temps destinat als àpats i a la higiene. Així, només li queda una hora i mitja, el 10% del temps disponble, per no fer res o fer el que li roti; emmilocar-se o fer un volt per les constel·lacions de la seva ànima.

Val a dir que aquesta anàlisi serveix per al meu preceptor menor, a 10 dies de fer els 8 anys. Les variants no afecten gens el panorama dibuixat.

Mirat amb fredor, la seva vida és ben atropellada, tant o més que la dels adults. I hi param ben poc esment; malauradament no som prou conscients de la magnitud de l’exigència que endossam als escolars. Ni al nivell d’estrès a què els enfrontam. I no deixen de ser criatures, persones en construcció i expansió.

Davant ells, davant els nins que van a escola, em trec el capell i no em dol fer-los una reverència.