marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 de maig de 2022
1 comentari

LES “VENES D’ARAM” A BUNYOLA

Anit presentàrem “Venes d’aram” a Bunyola, l’indret on s’esdevenen els fets de l’obra. M’hi acompanyaren l’editora Maria Muntaner i l’oncle Domingo Mateu Conti, que esgranaren i aprofundiren en un text que defuig la classificació.

En el Teatre ens hi reunírem un bon grapat de descendents de Nicolò Conte (el veritable nom de Nicolau Conti Antonaccio), el personatge central del relat, fet que imprimí a la trobada –com es volia- un marcat caràcter familiar. Va ser el fet de retrobar o conèixer per primera vegada familiars de lluny, però familiars de ple dret, que també comparteixen les venes d’aram el que més es va fer sentir i el que, personalment, més em va colpir: que un llibre teu es converteixi en punt de contacte o d’encreuament de la nissaga és molt més que satisfactori; molt més que commovedor.

A la presentació també hi vengueren els meus preceptors i el major, en acabat l’acte i mentre jo signava alguns exemplars, va voler fer de reporter gràfic i seva és la imatge que il·lustra aquest comentari.

Una nit memorable, per a mi, certament.

SATURNANT
13.01.2017 | 6.31
I SI FOS AIGUA?
31.07.2021 | 8.32

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Trobada familiar entranyable i per recordar. El llibre és commovedor, arriba al fons del lector, i més si aquest se sent part de la història com és el meu cas.
    A les propostes que va fer Jaume Santandreu hi afegiria la de confeccionar un arbre geneològic d’aquesta nissaga, ara que encar ho podem fer.
    Enhorabona Jaume Mateu Martí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.