marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de març de 2016
0 comentaris

LES UNGLES DE L’APOROFÒBIA

Les imatges d’uns seguidors de l’equip de futbol del PSV Eindhoven humiliant unes dones captaires a la plaça Mayor de Madrid han donat la volta al món per avergonyir una mica més la nostra lamentable condició humana. També uns altres seguidors de l’Arsenal se’n rigueren i vexaren un altre captaire a la plaça Reial de Barcelona. Imatges colpidores i denigrants que no fan més que mostrar amb tota la seva cruesa l’aporofòbia, l’odi profund a la pobresa, una actitud –i una pràctica- ben present i que fa estralls, ara i sempre.

L’embriaguesa dels protagonistes i la seva condició d’estrangers no ha de servir d’excusa per minimitzar els fets i molt menys per donar a entendre que la gent d’aquí no és aporofòbica. De fet, és significatiu que, en les imatges de l’agressió de Madrid, la policia, quan entra en acció, el primer que fa és fer fora de la plaça, precisament, les dones, les víctimes; no va directament als agressors. Significatiu, com a poc.

En veure les imatges de les dues humiliacions, he reviscut una de les pitjors agressions aporofòbiques que hem viscut els mallorquins els darrers anys i que me tocà de prop: la bomba incendiària que el 28 de maig de 1993 llançaren a un hostal del carrer dels Apuntadors de Palma que des de feia dos anys i quatre mesos –i gràcies a l’Associació altruista El Refugi- acollia els sense sostre i els toxicòmans residuals de Palma que aleshores estaven completament desatesos. Farà 23 anys, d’aquest atemptat, i l’autor o autors mai no s’han trobat. Significatiu, també.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.