marginàlies

Tot són camins per fer –o per desfer- i per traçar. La caminada mai no deixa: per desfer camins també cal caminar. Camins i cruïlles, la veu del vent, l’escriptura de la rosada. Josep M. Llompart, a “Jerusalem” (Edicions 62; Els llibres de l’escorpí, 135, Barcelona 1990) dedica set poemes als camins i camades que titula “La cançó de tots els camins. Interludi lleuger per a infants de casa bona”. El cinquè poema, que titula “Camí de la vida”, diu així:

A l’esquena una enyorança,
cara a cara el sol llevant,
per les voreres de molsa
espiava el llangardaix.
Les passes que no s’aturen,
el rellotge et va encalçant,
l’amor esfulla la rosa,
dallaires dallen el prat.
Un llumeneret enfora:
hi arribarem si a Déu plau.
De cop en els ulls t’esclaten
els focs follets de la mar.