marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 d'agost de 2012
0 comentaris

LES MONEDES CORRENTS DEL PRESIDENT MÚJICA

El president d’Uruguai, José Mújica, acaba de presentar al Parlament del seu país un projecte de Llei per despenalitzar la producció i la comercialització de la marihuana sota monopoli estatal. Mújica és el primer president sud-americà que proposa una mesura com aquesta. L’únic article d’aquest projecte de Llei diu que l’Estat d’Uruguai assumirà el control i la regulació de les activitats d’importació, producció, adquisició, emmagatzematge, comercialització i distribució de la marihuana i els seus derivats.

L’objectiu, segons el president uruguaià, és “arrancar” al narcotràfic un negoci xifrat entre 30 i 40 milions de dòlars anuals i obrir el debat sobre les poc exitoses polítiques prohibicionistes que s’han implantat fins ara en aquest país d’Amèrica del Sud. En paral·lel a aquest projecte de Llei, Mújica també proposa de crear clubs de fumadors habilitats per plantar el seu propi cannabis. Valenta iniciativa. Probablement serà atacada amb força i contundència, però no se li pot negar el coratge i la voluntat de fer llum on tot és obscuritat.

Reconec que no en sabia gairebé res, del president José Mújica, de 78anys, i el que he sabut en poc temps m’ha deixat estafaril·lat, com diuen les rondalles mallorquines, això és, admirat. És fill de pagesos espanyols i ell mateix va fer de pagès. Sent president, segueix tenint cura del seu hort als afores de Montevideo.

Al web de la presidència d’Uruguai es diu que José Alberto Mújica Cordano va néixer a Montevideo el 20 de maig de 1935. A mitjans de la dècada dels seixanta del segle passat va fundà el Moviment d’Alliberament Nacional Tupamaros. Per mor d’aquesta activitat va estar empresonat durant catorze anys. El 1985 va ser amnistiat amb el retorn de l’Uruguai a la democràcia. Anys més tard, funda amb altres companys Tupamaros el Moviment de Participació Popular (MPP). En les eleccions de novembre de 2009 va ser elegit president d’Uruguai. 

Hi ha d’altres dades que m’apropen molt al president José Múgica, per a molts “Pepe”: que no usa corbata; que passeja tranquil·lament per la capital uruguaiana i que viu en una casa molt modesta amb la seva esposa i una cussa. Té un cotxe Volkwagen del 1987 valorat en 1525 euros i es considera el president més ric de Sud-amèrica perquè té el que necessita: molt poc per ser feliç i servir, com millor sap, el seu país.

Se’m podrà adduir que aquests detalls no fan d’ell un bon president i no els manca raó. Però ningú no em negarà que l’actitud de Mújica no és moneda corrent entre els polítics d’arreu i que molts voldríem que n’hi hagués més com ell. Sens dubte, seríem més assenyats i molt més rics.

Considera el president Mújica que “no som pobre; pobres són els que pensen que som pobre. Tenc poques coses, és cert, les mínimes, però només per poder ser ric. Si tingués moltes coses m’hauria d’ocupar d’elles. La veritable llibertat rau en consumir poc”.

El patrimoni de Mújica és d’uns 175.000 euros. El seu sou com a president és d’uns 9800 euros. D’aquesta quantitat, se’n queda per ell un 1.200 euros i en dóna la resta per a projectes solidaris i per al manteniment del seu partit, l’MPP. “Amb aquesta quantitat em basta i m’ha de bastar. Hi ha uruguaians que viuen amb molt menys”.

Probablement les ombres de la presidència de Mújica són enormes; que les persones íntegres no sempre se’n surten assumint reptes enormes. Se’l podrà criticar molt i espès, però davant el seu sentit comú –que no sempre és el més comú dels sentiments- qui no es treu el capell és perquè dins hi guarda la trampa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.