marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 de juliol de 2012
0 comentaris

LES JOVENTUTS NACIONALISTES DE CATALUNYA PREMIEN L’OCB

Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JEC) celebraren la setmana passada la seva Escola d’Estiu al castell de Fluvià, a sant Esteve de Palautordera. Dissabte a la nit, en el decurs d’un sopar a la fresca que presidí Jordi Pujol, lliuraren els XXè premis Ramon Trias Fargas, que concedeixen a aquelles persones i entitats que s’han destacat pels seus treballs i esforços a favor de la llengua i la cultura catalanes. Enguany reconegueren els mèrits de Josep M. Ainaud de Lasarte, que per motius de salut no pogué recollir el premi, i l’Obra Cultural Balear.

 

En el seu Parlament, el President de la JNC, Gerard Figueras, va reivindicar la defensa que l’Obra Cultural Balear fa de la cultura catalana. En aquest sentit, afirmà que “davant dels atacs polítics, judicials i lingüístics, a Catalunya i a Balears, hem de reivindicar el nostre dret a ser i a viure plenament en català”.

Al seu torn, el president Pujol també es referí a la defensa aferrissada de la llengua i de la cultura catalanes que desplega l’Obra Cultural Balear allà on el govern del PP les vol fer desaparèixer de la vida pública.

Aquestes varen ser les paraules d’agraïment que vaig dirigir als prop de 300 joves en nom de l’Obra Cultural Balear:

Moltes gràcies, Joves Nacionalistes de Catalunya, per aquest premi Ramon Trias Fargas que ens arriba en un moment molt delicat tant per a l’Obra Cultural Balear com per al català a les Illes Balears.
Sabeu que el Govern de l’arxipèlag està executant els pitjors atacs a la nostra llengua des del final de la dictadura franquista, raó per la qual els drets lingüístics dels illencs, ara mateix, se situen en l’època predemocràtica.
Fa poc més d’una setmana que el Parlament de les Illes Balears, sota el control majoritari i absolut del Partit Popular, aprovà la modificació de la Llei de la Funció Pública a través de la qual el català deixa de ser requisit en el proveïment de places en l’ocupació pública. Al mateix temps, deixa sense efecte la consideració del català com a llengua pròpia de l’administració i, finalment, a través d’una disposició addicional, permet la castellanització dels nostres topònims.
Així, el Partit Popular de les Illes Balears romp el consens que fins ara havia presidit la presa de decisions per tot allò que feia referència a la normalització de la llengua catalana. A més, desmunta sistemàticament l’estructura legislativa que permetia aquesta normalització i que, en bona part, havia redactat en el passat el mateix Partit Popular.
Amb això, allò que vol José Ramón Bauzà és introduir la màxima inseguretat jurídica possible en tot allò que afecta l’oficialitat de la llengua catalana com a pròpia de les illes Balears i Pitiüses. I ho fa amb un únic objectiu: permetre per via exprés la castellanització de l’arxipèlag. Començaren la legislatura tancant Televisió de Mallorca, que emetia íntegrament en català, i la televisió pública de les illes, IB3, es castellanitza amb una rapidesa esfereïdora.
Aquestes escomeses brutes i brutals contra el català han obligat l’Obra Cultural Balear a oposar-s’hi amb la fermesa que marquen la justícia, la responsabilitat i el seny. Com és de suposar, aquest posicionament inequívoc contra aquesta clamorosa segregació lingüística; contra aquest retrocés inadmissible, ha posat l’entitat en el punt de mira dels que no volen l’emancipació del català i, a més de voler-la escanyar econòmicament, orquestren tota mena de campanyes de desprestigi.
Per això, rebre aquest reconeixement, ens encoratja encara més a seguir lluitant i donant el millor de nosaltres pel català i per la cultura catalana.
Essent així, l’Obra Cultural Balear ha de compartir necessàriament aquesta distinció amb totes els illencs que participen en les mobilitzacions, iniciatives i campanyes que es despleguen sense aturall a favor del català i dels nostres drets lingüístics. La reacció ciutadana a l’anticatalanisme, que es tradueix en un antiillenquisme ferotge, que corre per l’arxipèlag ha estat tan nombrosa com contundent i exemplar.
El passat 25 de març, 50.000 persones omplírem els carrers de Palma per fer un sí alt i clar per la nostra llengua. La campanya “Enllaça’t” ha sumat milers i milers de persones a aquesta causa, i no sols de les illes. Finalment, i per cloure els exemples d’aquestes campanyes, més del 80% dels pares dels alumnes que han d’iniciar-se en la lectoescriptura, han escollit el català per fer-ho, donant una lliçó de responsabilitat a les ànsies discriminadores del govern de José Ramon Bauzà. Ha estat, per tant, la resposta més assenyada a un gabinet que treballa afanyosament per anar en contra de la seva pròpia ciutadania.
Aquest premi Ramon Trias Fargas que ens concediu, per a l’OCB també té un valor afegit: que el rebem en plena celebració dels nostres primers cinquanta anys. Mig segle de treball intens, permanent i decidit per enaltir l’ànima del nostre poble voltat de mar. Cinquanta anys d’esforç sota l’empara de Francesc de B. Moll, l’impulsor de l’entitat.
També celebram els cinquanta anys de l’acabament de la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear -conegut també per l’Alcover-Moll- i els 150 del naixement d’Antoni Maria Alcover, l’apòstol de la llengua catalana, que l’havia començat el 1900. A celebrar com cal aquestes efemèrides, hauria d’esmenar-se el Govern de José Ramón Bauzá i no a destruir una de les obres magnes de la nostra llengua -i de la romanística- aixecades per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll.
Deixau-me acabar fent-vos un prec, a vosaltres que sou joves i patriotes. No oblideu mai de mai, però mai!, que el domini lingüístic del català s’estén de Fraga a Maó i de Salzes a Guardamar, fent parada a l’Alguer. Per això, hem de tenir ben clar que qualsevol greuge o atac a qualsevol indret d’aquest domini, s’ha de considerar un greuge o atac a tota l’extensió.
El català, la llengua que compartim, ha de quedar estàlvia de la seva divisió politicoadministrativa. La llengua que ens agermana no n’ha d’entendre, de fronteres administratives. Si interioritzam això tots els catalanoparlants, no cal patir. I ens cal insistir, i molt!, en aquesta interiorització.
Moltíssimes gràcies.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.