marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LES DISCRIMINACIONS DEL GOVERN AMB LES ENTITATS SOCIALS
Els membres de l’equip responsable de Can Gazà, Institut contra l’exclusió social, reflexionen públicament sobre les discriminacions del Govern de les Illes Balears amb les entitats socials.
Hem sabut pels mitjans de comunicació que el Govern de les Illes Balears ha lliurat, altre cop, quantitats milionàries a Projecte Home. Ho ha fet, una vegada més, sense concurs públic i des de la Vicepresidència del Govern i no des de cap de les conselleries competents en el tractament de les toxicomanies. Però el que és pitjor és que aquests doblers els ha llevat a altres entitats que també fan un servei públic, com per exemple Càritas. En temps de restriccions molt severes, sembla que el Govern presidit per Bauzá sols és molt generós amb segons qui.
La nostra denúncia va contra la injustícia del Govern que amb cabals del poble afavoreix una única entitat privada sense afany de lucre mentre n’ofega altres igualment imprescindibles i necessàries per al bé comunitari. La injustícia la comet qui dóna l’ajuda, no qui la rep.
Per res jutjam la labor de Projecte Home, com tampoc no li demanam el gest heroic de compartir la loteria del poder amb els més desgraciats. Tampoc no criticam els seus altres mètodes d’arreplegar diners de la solidaritat de les institucions i de les persones, malgrat que s’hagin multiplicat els seus peticionaris fins al punt d’envair els carrers i les grans superfícies comercials.
Denunciam amb totes les forces que ens atorga la dedicació absoluta als més marginats aquesta terrible injustícia, aquesta flagrant discriminació que comet el Govern envers totes les entitats socials i de tots els seus àmbits que, amb migradíssims recursos, suplim les atencions i les tasques que, per llei, ha d’assumir i ben dotar econòmicament l’executiu de les Illes Balears.
Per altra banda, el Govern no té cap raó extraordinària per justificar aquesta injúria, com podria ser una emergència o la urgència de cobrir necessitats clamoroses. Aprovaríem i fins i tot Can Gazà renunciaria als trenta-dos mil euros anuals que rep de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials si el Govern destinàs aquest milió d’euros –o almenys una part substanciosa- a una organització o entitat que posàs en marxa un programa d’acolliment i tractaments de malalts mentals tirats al carrer, com l’alemany que morí fa uns dies a la plaça de la Reina.
Creiem que el Projecte Home, després de més de vint anys de tenir en exclusiva oficial el tractament dels drogoaddictes de Balears, segueix fent una bona labor. Tot i això, els toxicòmans que han recalat a Can Gazà, molts d’ells per morir-hi, han passat per algun dels seus programes.
Emfasitzant en la justificació que dóna Projecte Home a la recepció d’aquest ajut tot dient que amb la seva activitat n’estalvia quatre vegades més, Can Gazà voldria fer avinent al Govern de les Illes Balears que també n’hi estalvia molts, ja que els malalts terminals que atén amb 10 euros per cap i dia, a un hospital, on haurien d’estar, costarien milions.
Fidels a l’adagi popular de qui calla hi consent i al principi ètic que proclama que la callada converteix en còmplices els que tenen obligació de denunciar, sol·licitam als polítics de l’oposició que demanin comptes al Govern de les Illes Balears sobre aquesta terrible injustícia, sobre aquesta decisió tan segregadora.
De la mateixa forma, feim present a tots els damnificats que el silenci davant les opressions als més dèbils ens converteix en egoistes i covards.
Des d’una rabiüda impotència recorrem a la darrera defensa que sempre ens resta: els amics i l’opinió pública.
CAN GAZÀ,
Institut contra l’exclusió social
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escriviu “Per res jutjam la labor de Projecte Home, com tampoc no li demanam el gest heroic de compartir la loteria del poder amb els més desgraciats. Tampoc no criticam els seus altres mètodes d’arreplegar diners de la solidaritat de les institucions i de les persones, malgrat que s’hagin multiplicat els seus peticionaris fins al punt d’envair els carrers i les grans superfícies comercials“.
Us heu parat a pensar el perquè de les seves peticions de financiació? Què no ténen dret a “envahir” els carrers, grans superfícies comercials o el què faci falta per finançar-se? Crec que no estan fent cap delicte. Com no el faig jo quan faig qüestacions per la ONG de la qual sóc voluntari, o els de la Creu Roja o els de la lluita contra el cancer…
Potser, posant el dit a la nafra, ens podriem preguntar perquè l’Estat recapta de l’IRPF diners per una organització religiosa (l’Església catòlica apostòlica i romana) que té una organització que, en alguns llocs, vol mantenir el monopoli de l’assistència social. O perquè finança l’Estat (via Presupuestos Generales del Estado) més de 13 milions d’euros al mes a fons perdut per dita insitució religiosa.
Trob que en la lluita contra les exclusions, per l’asistència i benestar de les persones, no hi sobra ningú.
Atentament