marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2019
0 comentaris

LES CIUTATS QUE PORTEM A DINS

Pot semblar que la nit es resisteix a l’alba
però no és així: la desitja.
Almenys en les ciutats que portem a dins,
les que s’obren a tota mena de prodigis.
Les ciutats que fugen del ferro i s’encavorquen
per resistir millor la idiòcia i la pluja àcida
que forma incontinentment.
Ciutats amb carrers que secretegen
amb les paraules més perdulàries
i els silencis que aquieten les volades
dels coloms i les converses de taverna.
Acuita l’alba i els cims s’encimbellen.

VOLER VOLAR
03.03.2009 | 9.51
LA IMMERSIÓ DE BOSCH
09.11.2012 | 7.41
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.